dimarts, 20 de desembre del 2011

Més València, més il·lustració



El dia 7 de desembre vam anar a Valencia a visitar un museu anomenat M.U.V.I.M.
Quan vam arribar ens vam separar en dos grups i vam entrar.

Hi havien sales com:

Sala de l'impremta on al sol hi havien llibres molt vells, a les parets la serigrafia de les lletres i s'escoltava un soroll d'una impresora.

Sala de la roda. Vam pujar a una roda gegant de fusta i va començar a girar i es veien rosques i també es veien quadres.

Sala de les televisions.Ens vam sentar al terra i vam vore un documental de pena i guerra.
Eixa sala no ens va agradar molt!

Sala del bombons.Ens vam sentar a unes taules i una xica molt guapa ens va donar un bombó de xocolata i vam vore quadres molt importants.

Sala de les casetes.Era una sala amb casetes que dins hi havien ninots fent  accions de l'Edat moderna.Entre totes les casetes hi havia una plena de pergamins.

Sala dels monjos.Hi havien ninots a tamany reial que estaven escrivint manuscrits antiquissims i enormes.

Sala de les 3 portes.Ens van explicar tot el que es podia dir de la guerra.El xic que estava vestit de monjo va obrir una porta i no hi havia res, i de repent es van obrir totes i va eixir una dona vestida de gala.

Després de visitar el centre històric de València anarem a dinar al parc de la capçalera del riu Turia, al costat de Bioparc.


VA SER UNA EXCURSIÓ MOLT DIVERTIDA!!!!!!!!!!
      
 










dissabte, 17 de desembre del 2011

CONTACONTES

Alba, Ayla i Marina s'han preparat contes per a contar als alumnes de primer cicle, si voleu vore el vídeo del contacontes, cliqueu ací

ROALD DAHL

Roald Dahl  va nàixer en Gales el 13 de setembre  del 1916i va morir el 23 de noiembre del 1990. Novel·lista i autor de contes, destaquen  Charlie i la fàbrica de xoxolate, James i el préssec gegant, Matilda , Les bruixes,etc,...
En classe hem triat fragments d'alguns dels seus llibres i hem preparat algunes preguntes de comprensió lectora.


CHARLIE Y LA FABRICA DE CHOCOLATE

Cuando el señor Wonka se volvió y vio que lo que estaba haciendo Augustus, gritó:
-¡Oh, no! ¡Por favor, Augustus, por favor! ¡Te ruego que no hagas eso! ¡Mi chocolate no debe ser tocado por manos humanas!
-¡Augustus! - llamó la señora Gloop-. ¿No has oído lo que te ha dicho el señor? ¡Aléjate ahora mismo de ese río!
-¡Esto es estupendo! -dijo Augustus, sin hacer el menor caso de su madre ni del señor Wonka-. ¡Vaya! ¡Necesito un cubo para beberlo!
-Augustus -gritó el señor Wonka, dando pequeños saltos y agitando su bastón-, debes alejarte de allí. ¡Estás ensuciando mi chocolate!
-¡Augustus! -gritó la señora Gloop.
-¡Augustus! -gritó el señor Gloop.
Pero Augustus era sordo a todo menos a la llamada de su estómago. Ahora estaba tumbado en el suelo con su cabeza sobre el río, lamiendo el chocolate como si fuese un perro.
-¡Augustus! -gritó la señora Gloop-. ¡Contagiarás ese resfriado que tienes a un millón de personas en todo el país!
-¡Ten cuidado, Augustus! -gritó el señor Gloop-. ¡Te estás inclinando demasiado!
El señor Gloop tenía razón. De pronto se oyó un grito, y luego el ruido de una salpicadura, y al río cayó Augustus Gloop, y en menos de un segundo había desaparecido bajo la oscura superfície.
-¡Salvadlo! -gritó la señora Gloop, poniéndose pálida y agitando su paraguas-. ¡Se ahogará! ¡No sabe nadar! ¡Salvadlo! ¡Salvadlo!
-¡En nombre del cielo, mujer! -dijo el señor Gloop-. ¡Yo no me meto allí! ¡Llevo puesto mi mejor traje!
La cara de Augustus Gloop volvió a salir a la superfície, marrón de chocolate.
-¡Socorro! ¡Socorro! ¡Socorrooooooo! -gritó-. ¡Sacadme de aquí!
-¡No te quedes ahí parado! -le gritó la señora Gloop al señor Gloop-. ¡Haz algo!
-¡Estoy haciendo algo! -dijo el señor Gloop, que ahora se estaba quitando la chaqueta y preparándose para zambullirse en el chocolate.
Pero mientras hacía esto, el desgraciado muchacho iba siendo succionado y estaba cada vez más cerca de la boca de uno de los tubos que colgaban sobre el río.
Entonces, de repente, la intensa succión se apoderó completamente de él, y el niño fue empujado debajo se la superficie y luego dentro de la boca del tubo.
El grupo esperó sin aliento en la orilla de río, para ver dónde iba a salir.
Y efectivamente, como el tubo era de cristal se vio claramente cómo Augustus Gloop salía disparado hacia arriba dentro del tubo dentro cómo un torpedo.


Charlie y la fábrica de chocolate.
(adaptación)
Roald Dahl.

PREGUNTAS SOBRE EL TEXTO

1- ¿Cuáles son los personajes de la historia?


2-¿Como te imaginas a Agustus Gloop?


3-¿Como acabarias la historia?


4-¿Como te imaginas la fábrica de chocolate del señor Will


5-Inventa otro titulo para la historia.


6-Da tu opinión personal sobre el libro.





                                                         MATILDA


A la mañana siguinte, poco antes de que su padre se marchara a su aborrecible garaje de coches de segunda mano, Matilda fue al guardarropa i cogió el sombrero que llebava todos los dias al trabajo.
Matilda, con el sombrero en la mano y un tubo de pegamento en la otra depositó un poco de éste con suma polcitrud alrededor del cerco interior del sombrero.
Luego, lo volvió a colgar con cuidado en la percha.

El señor Wormwood no notó nada cando se puso el sombrero pero al llegar al garaje no se lo pudo quitar.
Aquel pegamento era un producto muyu fuerte, tanto que si se tira demasiado puede arrancarle a uno la piel.
El señor Wormwood tuvo que dejarse el sombrero puesto todo el dia.
Cuando llegó a casa esa noche seguía sin poder quitarse el sombrero.

Matilda arrellanada en su asiento habitual observa con mucho interés la opeación.

MATILDA:¿Que pasa papa? ¿Se te a inchado de pronto la cabeza o algo asi?
PAPA (pensando) ¿Cómo iba a hacerlo?

Pero por la mañana siguiente seguía igual y no salía.
Así que la señora Wormwood agarró unas tijeras y fue cortando poco a poco el sombrero, primero la copa y luego el ala. En las zonas dónde la banda interior se había pegado al pelo, en las sienes y en la parte de atrás de la cabeza, tuvo que cortarlo de raíz, dejándole un cerco blanco pelado.

Roald Dahl (Adaptación)
MATILDA













divendres, 16 de desembre del 2011

EXCURSIÓ A VALÈNCIA

  Dimecres 7 de desembre de 2011

Viatge a València
La nostra classe va anar a València a veure el MUVIM, Museu de la Il·lustració i del Modernisme, i a fer turisme pel centre de la ciutat.
Vam arribar a l'escola a les 8 del matí, perquè teníem que estar a València a les 9:30.

Pel camí vam passar per quatre comarques: La Plana Alta, La Plana Baixa, El Camp de Morvedre i l'Horta, i per moltes poblacions com Vila-real, Borriana, Betxí, Les Alqueries, Nules , Moncofa,  Almenara,  Sagunt,etc,...

En Sagunt, Carles ens va explicar que hi havia un castell en ruïnes, un port molt important i també ens va dir que els dos equips de futbol de Sagunt són el Saguntí i  l'Acero.


TDes de l¡autobús vam vore el cim del Penyagolosa i la Serra d'Espadà.També vam travessar els rius Millars i Palància que desemboca en Sagunt. 
Finalment, deprés d'una hora de viatge prou llarga, vam arribar a València.























PLAÇA DE L'AJUNTAMENT 
La plaça de l'ajuntament és el nom que reb la plaça més important i cèntrica de la  ciutat de València. Ha tingut diferents noms: Emilio Castelar en la segona república, durant el franquisme, Plaça del Caudillo, després en la transició cap a la democràcia i fins l'any 1987, Plaça del País Valencià i finalment de Jaume I, fundador del Regne cristià de València.
Té forma triangular, en la vora oest trobem l'Ajuntament de la ciutat, a l'est l'edifici de Correus, al nord trobem una gran font i al sud un gran espai obert envoltat d'aparadors de flors.

LA LLOTJA
La Llotja de la Seda, Llotja de València o Llotja dels mercaders és un edifici civil d'estil gòtic valencià, un edifici que simbolitza la puixança i la riquesa del segle d'or valencià (segle XV). Es va construir entre el 1482 i el 1548.El nom de llotja de la seda se li va donar perquè en València en aquella època hi havia mes de dos cents mestres que treballaven la seda.

Només entrar trobem la Sala de Contractació o Sala de les Columnes on es feien les transaccions comercials.Les columnes tenen forma helicoïdal i pareixen palmeres. Rodejant la sala hi ha una inscripció en llengua llatina que vol dir que les persones que facen negocis sense frau, podran gaudir de riqueses i vida eterna.
En aquesta sala trobem una porta que està tancada al públic amb un escala de caragol que arriba a la torre de la pressó.

Un altre element de la Llotja és el seu jardí, anomenat Pati dels Tarongers, al qual s'hi accedeix a través de la porta de la Sala de Contractació.
A l'esquerra del pati dels Tarongers es troba el Consolat del Mar, institució creada al 1283. 
A la primera planta del Consolat del Mar, on es troba la Cambra Daurada, s'hi accedeix a través d'una escala monumental de carreus des del Pati dels Tarongers. 
                                  MERCAT CENTRAL
És una construcció d'estil modernista. Va ser construït des del 1914 fins el 1928.
Els materials utilitzats són el ferro, el vidre i taulells de diverses formes i colors.
Al sostre podem vore dues cúpules, una en la zona del mercat i l'altra en la de la peixateria. 
Abans  de la seua construcció la plaça del mercat s'havia utilitzat com a espai de mercat a l'aire lliure, per raons higièniques les autoritat se plantejaren construir un mercat tancat. 


     PARC DE LA CAPÇALERA
El parc de la Capçalera és un parc municipal de la ciutat de València, situat a l'extrem occidental de la ciutat dins del llit del riu Túria.
El pars es compon d'un llac artificial anomenat el llac dels cignes, format per les aigües del Túria i el canal que l'abasteix, on es poden observa aus aqüàtiques com ànecs, polles d'aigua i també peixos.
Pel que fa a la flora, trobem arbres exòtics, bosc de ribera i pins.
En aquest parc vam dinar, donar de menjar als ànecs i sobretot, vam jugar molt.

                               RIU TÚRIA
El riu Túria és un riu mediterrani de 241 km que naix als Monts Universals d'Aragó, en  la província de Terol on s'anomena Guadalaviar.
Al llit del riu trobem jardins, el Palau de la Música, la ciutat de les Arts i les Ciències i molts quilòmetres d'espais verd on gaudir de l'exercici físic.

Ací teniu unes fotos de l'excursió:

EXCURSIÓ VALÈNCIA on PhotoPeach

                           

consells

Qui no va a esta escola,
no sap què és la carmanyola.


   Et volie dir que la nostra relació amb la fruita, es molt especial






















Aquest dibuix es per a que sapigueu que reduir es bó.